 |
Jane Jacobs |
Llegint alguns textos del geògraf Jordi Borja i de l’emblemàtica Jane Jacobs m’he adonat que els dos pensadors coincideixen en molts aspectes. Els dos es mostren preocupats per la seguretat de l’espai públic i culpen a l’urbanisme funcionalista de no generar espais polivalent on sempre hi hagi ulls de ciutadans que vigilin. Coincideixen en molts aspectes tot i no compartir contextos; mentre Jacobs està vivint l’hegemonia de l’arquitectura moderna de Le Corbusier, contra la que es posiciona; Borja conviu amb les anomenades ciutats postmodernistes que sembla que han deixat endarrere els principis del CIAM, tot i continuar presentant les mateixes problemàtiques: inseguretat, poca diversitat d’usos, classisme, etc. Les nostres ciutats, i en conseqüència l’espai públic, no han solucionat els seus problemes en aquests darrers 40 anys tot i haver viscut un canvi de paradigma. Aquest fet pot indicar que el problema de les nostres ciutats no és tan un problema de reformes i plantejaments sinó un tema estructural, un problema d’origen.