Fa una temporada vaig llegir el llibre L’art
d’amargar-se la vida de Paul Watzlawick, un llibre original i divertit a la
vegada que molt útil, un llibre que dóna lliçons de com amargar-se la vida, uns
consells que en el fons no expliquen sinó coses que la majoria ja fem sense adonar-nos
que realment no fem que amargar-nos la vida. Un llibre d’”anti-auto-ajuda”,
satíric i intel·ligent en parts iguals. Tot i que el llibre fa referència a
actituds individuals, mentre el llegia no podia evitar trobar paral·lelismes amb
comportaments del món associatiu, comportaments que es poden trobar en moltes
associacions i que només ajuden a amargar la vida dels que ens formen part. I
això és el que em proposo en aquest escrit, escriure un breu manual, a l’estil
de Watzlawick, sobre com amargar-nos la vida formant part d’una associació.
"I malgrat tot, es mou" és el que digué Galileo Galilei sortint del judici inquisitiu on va haver de reconèixer que la Terra era el centre de l'Univers per poder salvar la vida. Una demostració exemplar de sentit pràctic: Galileo va continuar viu i la Terra no va deixar de donar voltes al sol.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paul Watzlawick. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paul Watzlawick. Mostrar tots els missatges
dijous, 3 de maig del 2012
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)