Els "perquès" del conflicte de la N-II

Estat de la qüestió en un mapa mental

Les infraestructures, especialment les viàries, afecten a molts àmbits de la nostra societat. Són el canal que més s’utilitza per als desplaçaments de persones i mercaderies. Però per altra banda, tot i que tots les usem, cada cop més persones tenen clar que la seva presència provoca greus problemes en els ecosistemes, a l’hora que els vehicles són uns dels grans emissors de gasos d’efecte hivernacle. Les carreteres, especialment les vies ràpides, són un vector imprescindible per al desenvolupament econòmic d’una regió, una regió ben connectada té més capacitat d’atraure activitat econòmica i els seus habitants tenen més facilitat per desplaçar-se per anar a treballar. Però les infraestructures no són només una qüestió econòmica i social, l’organització territorial d’Espanya, les ha convertit també en un front de lluita polític, que són utilitzades com a cara visible de l’espoli fiscal d’Espanya cap a Catalunya. O com a mostra de generositat, en el cas contrari, d’Espanya cap a Catalunya.

Ciutats intel·ligents o ciutats construïdes intel·ligentment?

Per saber si una ciutat s’acosta a la sostenibilitat, la podem tractar com un ecosistema, on la funció E/H faria d’indicador. E seria els recursos que la ciutat consumeix i H la complexitat, o l’intercanvi d’informació. Com més petit és el resultat més sostenible es pot considerar la ciutat (Rueda, 1999: 24). En aquesta perspectiva, les smart cities són una resposta apropiada per a la sostenibilitat, doncs treballen en aquests dos fronts: la millora de l’eficiència energètica i la gestió de la informació (Fernández, 2011b).

Però la realitat es sol mostrar més complexa, la ciutat sostenible no és només la funció E/H ni tampoc es pot basar només en tecnologia. Cal diferenciar entre ciutats intel·ligents i ciutats construïdes intel·ligentment. Els problemes de la ciutat són sobretot polítics i ètics i, per tant, les solucions no poden ser només tecnològiques (Fariña, 2012), l’aplicació de la tecnologia per a la millora de la sostenibilitat ens remet a la paradoxa formulada ja l’any 1865 per Jevons, per la qual qualsevol millora en l’eficiència produeix un efecte rebot que fa augmentar el consum, un exemple el trobem en la torre AGBAR, un edifici que sense l’eficiència dels LED seria impensable tenir completament il·luminat.

Informe sobre l'organització territorial de Catalunya

Proposta d'organització territorial del mal anomenat "informe Roca"

La complicació més punyent en la organització territorial de Catalunya és el fet d’haver de conviure amb dos models diferents de govern. Mentre l’Estat espanyol, tot i ser un model federal mostra reticències a cedir més sobirania i es guarda certes competències per ell, el govern català aposta per una descentralització més marcada, no només respecte Espanya sinó també dins el territori català. Un exemple d’això és la situació de la sobirania de l’organització territorial, l’Estat espanyol marca que els límits de qualsevol província han de ser una decisió de les Corts Generals, o el que és el mateix, qualsevol província que vulgui canviar els seus límits necessita l’acord de tots els espanyols; mentre que les comarques, que amb el canvi d’escala serien l’equivalent a les províncies espanyoles, només necessiten l’acord dels habitants que viuen en el territori afectat. Així, mentre que per canviar les províncies per vegueries faria falta l’acord de tot l’Estat, la comarca del Pla de l’Estany només va necessitar l’acord dels municipis que conformarien la nova comarca per separar-se del Gironès.