Dilluns passat vaig tenir la sort d’assistir a un diàleg entre Joan Subirats, un il·lustre politòleg català especialitzat en polítiques públiques, i el gran Zygmunt Bauman, sociòleg encunyador del concepte de modernitat líquida. Durant l’acte, organitzat per l’obra social de CatalunyaCaixa, vaig gaudir molt de la lucidesa de Bauman, una persona que emana saviesa, que se li veu que ha viscut molt i que ha pensat molt. Bauman, apel·lat per Subirats, va explicar coses molt interessants, d’interès general, coses que em va saber greu que només poguéssim escoltar les aproximadament 300 persones que ens vam reunir a l’auditori de la Pedrera (un escenari, altrament, ideal per a l’acte). És per aquest motiu que he decidit, mitjançant aquest blog (que tenia una mica abandonat, tot s’ha de dir), fer un breu resum de les quatre coses que més em van impressionar de les moltes dites per Bauman aquest passat 12 de desembre. El diàleg, protagonitzat per Bauman, però conduït per Subirats, es va centrar en quatre grans blocs: la crisi actual, l’augment de les desigualtats, els reptes de l’educació i el moviment dels indignats.
