Els reptes de l’Esplai en la societat líquida

Crear espais de cohesió social, combatre l’individualisme i retornar als nens el dret a empipar als adults

Societat postmoderna, societat del risc, societat líquida… són alguns dels noms amb què els acadèmics han batejat la societat occidental de les últimes dècades. Una societat marcada per haver-se convertit en una societat de consumidors, en lloc d’una societat de productors, com érem fins a mitjans del s. XX. Marcada per una globalització on les fronteres han perdut el sentit i tot està relacionat: les polítiques agràries de la UE fan passar gana als pagesos de Nicaragua, la guerra civil del Sudan provoca que a nosaltres en surti més car omplir el dipòsit, les decisions d’una assessoria nord-americana fan que se’ns pugi la hipoteca, i mil exemples més. Una societat marcada també pel triomf de les polítiques neoliberals que han sotmès la política a la dictadura dels mercats.

Nosaltres, els monitors i monitores no restem al marge d’aquests canvis, ens hem d’adaptar i respondre a les noves necessitats que presenten els nens i nenes actuals i continuar encaparrats en buscar la manera de col•laborar, des de l’educació en el lleure, per fer d’aquest un món més agradable per viure-hi. Per això cal un replantejament de l’esplai, pensat per a la societat moderna clàssica, no per aquesta nova societat líquida. Ens hem d’adaptar sense perdre el contingut, la base que ens dóna sentit: educar els nens i joves per a fer possible un món millor per a totes i tots.

A favor de la pujada de preu del combustible

La pujada del preu de la gasolina és un cas paradigmàtic de quan els interessos individuals  es donen l’esquena amb els col·lectius. Ens demostra que vivim en una paradoxa contínua, en una contradicció constant. A tots ens molesta que pugi el preu de la gasolina, ens fa perdre poder adquisitiu a l’hora que fa pujar de preu molts productes on el transport representa una part important del costos.

Però la pujada del preu del combustible, mirada des d’una perspectiva de col·lectivitat, és una bona notícia. Molts dels problemes del món actual estan provocats directament per l’abús que es fa del petroli i de la mobilitat. A nivell ambiental, la crema de petroli és un dels principals causants de l’escalfament global i la contaminació de les ciutats està provocada, en gran mesura, per l’ús i abús del vehicle privat. A nivell econòmic, la facilitat de mobilitat és la que ha permès la deslocalització d’empreses cap a països amb salaris baixos i sense drets laborals, ja que la proximitat als mercats ha perdut el seu valor com a actiu econòmic. Finalment, a nivell social (per tancar el triangle de la sostenibilitat), l’alta mobilitat ha provocat que infinitat de persones dediquin cada dia hores per arribar als llocs de treball, ampliant les fronteres del que es considera “normal” recórrer per anar a treballar, gent que per treballar de 8 a 4 (si té la sort de poder fer horari intensiu) marxa a les 6 del matí de casa i no torna fins 12 hores després; la facilitat de mobilitat també ha provocat que l’urbanisme es posés al servei del vehicle privat, construint-li els espais urbans a mida, hipotecant als ciutadans la tranquil·litat i el dret a anar a peu.