La pujada del preu de la gasolina és un cas paradigmàtic de quan els interessos individuals es donen l’esquena amb els col·lectius. Ens demostra que vivim en una paradoxa contínua, en una contradicció constant. A tots ens molesta que pugi el preu de la gasolina, ens fa perdre poder adquisitiu a l’hora que fa pujar de preu molts productes on el transport representa una part important del costos.
Però la pujada del preu del combustible, mirada des d’una perspectiva de col·lectivitat, és una bona notícia. Molts dels problemes del món actual estan provocats directament per l’abús que es fa del petroli i de la mobilitat. A nivell ambiental, la crema de petroli és un dels principals causants de l’escalfament global i la contaminació de les ciutats està provocada, en gran mesura, per l’ús i abús del vehicle privat. A nivell econòmic, la facilitat de mobilitat és la que ha permès la deslocalització d’empreses cap a països amb salaris baixos i sense drets laborals, ja que la proximitat als mercats ha perdut el seu valor com a actiu econòmic. Finalment, a nivell social (per tancar el triangle de la sostenibilitat), l’alta mobilitat ha provocat que infinitat de persones dediquin cada dia hores per arribar als llocs de treball, ampliant les fronteres del que es considera “normal” recórrer per anar a treballar, gent que per treballar de 8 a 4 (si té la sort de poder fer horari intensiu) marxa a les 6 del matí de casa i no torna fins 12 hores després; la facilitat de mobilitat també ha provocat que l’urbanisme es posés al servei del vehicle privat, construint-li els espais urbans a mida, hipotecant als ciutadans la tranquil·litat i el dret a anar a peu.
Si la pujada del preu del combustible provoca una reducció de la mobilitat, recuperant la proximitat com un valor important, fent que la gent s’ho pensi dues vegades abans d’agafar el vehicle privat, fent que els productes de proximitat siguin més competitius, descongestionant les àrees urbanes, etc. no pot ser valorat negativament a nivell social, per més que a nivell individual ens dolgui.
La modernitat líquida ens empeny a defensar els nostres interessos individuals, imprescindibles per a mantenir l'actual societat de consumidors. Hem de ser capaços de resistir-nos a la seducció del consum i posar els interessos col·lectius per davant dels individuals. Darwin ens va mostrar que la competència era necessària, però la biologia moderna ha demostrat que la cooperació és tant o més important en la lluita per la supervivència. Nosaltres escollim quin món volem deixar a les nostres filles i fills.
PD: És imprescindible que tot això s'acompanyi d'una política que faciliti tot el mencionat. Pujar el preu del transport públic o afavorir la instal·lació d'Ikeas és contrari al model al qual hem d'aspirar com a societat.
Força interesant i prou evident, tot i que per poder fer un canvi de paradigma com el que proposes primer hauriem de tenir un transport public que ens permetés prescindir del vehicle privat, aixó ara per ara no es posible, ademés donat el cas de que la gasolina fos un luxe (be anem per aquet cami ara) quelcom asociat o depenent de ella seria igualment luxós, com per exemple els aliments básics, qui volgues menjar hauria de tornar a viure als pobles ja que si el manjar surt del camp com mes lluny del camp més dificil seria la vida, sera per aixó que hi ha una certa tendencia a tornar als pobles i un moviment neo-ruralista.
ResponEliminaBe, tan sols son elucubracións i res mes, estic d'acord en que seria beneficiós l'encariment del petroli pels motius que be exposes.
També hem de tenir clar que el canvi de paradigma no es pot basar en pujar el preu del combustible, doncs convertir la gasolina en un producte de luxe no fa sinó augmentar les desigualtats socials. El canvi de paradigma ha de ser indiferent al poder adquisitiu, tot i que en una societat capitalista és inevitable que quan un producte escasseja resti a disposició de qui en pugui pagar un preu més elevat. Però també és veritat que el mercat no viu de les rendes altes sinó de les classes mitges, que representen el gran volum de consumidors, i aquestes si que són susceptibles a les pujades del combustible. Una política social justa hauria de preveure això i posar alternatives a disposició dels ciutadans més desafavorits.
ResponEliminaPer altra banda, per agafar el fil del comentari anterior, penso que hi ha un salt important entre consumir aliments de proximitat i haver de tornar als pobles. Ara estem consumint productes d'arreu del món, els enciams marca Costa Brava es cultiven a Pineda, s'empaqueten a Holanda i es venen altre cop als supers de Catalunya, és una bogeria. Si ara ens podem permetre això (almenys econòmicament), la gasolina hauria de pujar molt de preu perquè els enciams de Pineda no puguin ser transportats al mercat de la Boqueria.
En fi, tan sols són més elucubracions... ;P