Aquest text vol ser una eina de reflexió per totes aquelles persones que estem cansats d’un sistema que avança a costa de trepitjar a qui està a sota, d’un sistema on les persones són l’última prioritat, persones que volem canviar el sistema, que creiem que és possible i que volem creure que és inevitable.
Durant molts anys, massa, les ànsies de transformació s’han canalitzat en molts fragments de lluita: manifestacions, revoltes, vagues, etc. Lluites que han aconseguit guanyar molts dels drets del que ara gaudim, però que vist amb perspectiva, ja fa temps que no aconsegueixen res, ans al contrari, moltes d’aquestes lluites acaben generant un espiral de protesta que no arriba enlloc; m’explico, quants casos es coneixen de manifestacions fetes per una causa justa que han acabat amb aldarulls, generalment provocats per les autoritats? Aquests aldarulls, òbviament, han generat detencions i sancions, i aquestes detencions i sancions han generat noves manifestacions per protestar per les detencions, les sancions i la violència policial. El que provoca més detencions i més sancions i més protestes. En definitiva, una espiral que oblida la causa primera, la que feia estratègica la protesta, fos la que fos, una espiral que es retroalimenta, fent-nos perdre l’objectiu, l’horitzó a on volíem arribar.
