L’economista Thomas
Robert Malthus publicava a finals del s. XVIII el seu famós “Primer assaig
sobre la població”, en aquest assaig defensava que mentre que la població
creixia a un ritme exponencial (2, 4, 8, 16, 32...), els aliments ho feien a
ritme aritmètic (2, 4, 6, 8, 10...). Aquesta asincronia portaria
inevitablement, segons Malthus, a un punt on no hi hauria prou aliments per
abastir a la població, el que més tard s’ha anomenat la trampa malthusiana. Davant d’això, Malthus va pronosticar una
sèrie de frens preventius: retard de l’edat del matrimoni, reduir la
fecunditat, retirar subsidis a les classes desafavorides, etc. Aquests frens
preventius havien de servir per evitar arribar a la trampa malthusiana, on
actuarien els frens repressius: bàsciament un augment de la mortalitat en forma d'epidèmies, fam, etc.. El que Malthus no va
preveure fou l’enginy humà per afrontar les adversitats, que ha permès,
mitjançant successives innovacions tècniques, anar esquivant els colls d’ampolla malthusians
augmentant la productivitat i els rendiments agraris, un fenomen que sí havia
predit, en canvi, Esther Boserup.
