Decréixer o morir, la trampa malthusiana del s. XXI

L’economista Thomas Robert Malthus publicava a finals del s. XVIII el seu famós “Primer assaig sobre la població”, en aquest assaig defensava que mentre que la població creixia a un ritme exponencial (2, 4, 8, 16, 32...), els aliments ho feien a ritme aritmètic (2, 4, 6, 8, 10...). Aquesta asincronia portaria inevitablement, segons Malthus, a un punt on no hi hauria prou aliments per abastir a la població, el que més tard s’ha anomenat la trampa malthusiana.  Davant d’això, Malthus va pronosticar una sèrie de frens preventius: retard de l’edat del matrimoni, reduir la fecunditat, retirar subsidis a les classes desafavorides, etc. Aquests frens preventius havien de servir per evitar arribar a la trampa malthusiana, on actuarien els frens repressius: bàsciament un augment de la mortalitat en forma d'epidèmies, fam, etc.. El que Malthus no va preveure fou l’enginy humà per afrontar les adversitats, que ha permès, mitjançant successives innovacions tècniques, anar esquivant els colls d’ampolla malthusians augmentant la productivitat i els rendiments agraris, un fenomen que sí havia predit, en canvi, Esther Boserup.

Paradoxalment, actualment ens dirigim a una nova trampa malthusiana provocada precisament per les innovacions tècniques, sobretot per la introducció generalitzada dels combustibles fòssils a tots els processos del nostre complex tecnològic (maquinària, fitosanitaris, plàstics, transports i un llarg etcètera de productes i serveis que depenen del petroli o del gas natural). Però aquesta nova trampa malthusiana presenta certes novetats respecte de les predites per Malthus, ara no ens enfrontem a un problema d’escassetat d’aliments (amb la tecnologia actual s’estima que la Terra podria alimentar uns 18 mil milions de persones, el problema deriva d’un repartiment desigual, però aquest no és el tema que es vol tractar en aquest escrit). La trampa malthusiana actual ve provocada principalment per la gran quantitat de residus que generem i que el planeta no és capaç d'assimilar, en especial els gasos d’efecte hivernacle.

Tot i que el problema és diferent, el pronòstic de Malthus fet fa més de 200 anys, continua essent igual de vàlid. O apliquem frens preventius o els frens repressius actuaran. És fàcil preveure les conseqüències dels frens repressius, només cal mirar el gran conjunt d’articles semi-apocalíptics que prediuen que passaria amb un augment de la temperatura global del planeta, o què passaria el dia que s’acabi el petroli si no hem trobat una energia alternativa, tot plegat es pot resumir en una paraula: catàstrofes. Un seguit de catàstrofes que frenarien quan la societat torni a estar en equilibri amb l’ecosistema global, tal com Malthus va predir en la seva relació entre els aliments i la població. Davant d’aquest panorama, no hi ha dubte del que cal fer: aplicar frens preventius. I aquests només poden passar per un alternativa: reduir el nostre consum d’energia i materials i disminuir els residus que aboquem al planeta, no en termes relatius de Tm per càpita, sinó en termes absoluts. Reduir el nostre consum segurament implicarà reduir el nostre PIB, però això no significa reduir el nostre benestar, Manfred Max-Neef ja va concloure l'any 1995 que el PIB i el benestar d’un país no estaven relacionats. Reduir el consum significa desfer-nos d’aquest consumisme superflu, alienant, que ens proporciona una falsa felicitat, i dedicar-nos a activitats que ens facin sentir bé amb nosaltres i amb els altres, que ens connectin amb el planeta i amb l’espècie humana.

La humanitat ens enfrontem a un nou gran repte, i aquest cop la tecnologia no és la solució sinó el problema. Davant d’això tenim dues alternatives: decréixer o morir.

I per il·lustrar les evidències: The Impossible Hamster