 |
| Proposta d'organització territorial del mal anomenat "informe Roca" |
La complicació més punyent en la organització territorial de Catalunya és el fet d’haver de conviure amb dos models diferents de govern. Mentre l’Estat espanyol, tot i ser un model federal mostra reticències a cedir més sobirania i es guarda certes competències per ell, el govern català aposta per una descentralització més marcada, no només respecte Espanya sinó també dins el territori català. Un exemple d’això és la situació de la sobirania de l’organització territorial, l’Estat espanyol marca que els límits de qualsevol província han de ser una decisió de les Corts Generals, o el que és el mateix, qualsevol província que vulgui canviar els seus límits necessita l’acord de tots els espanyols; mentre que les comarques, que amb el canvi d’escala serien l’equivalent a les províncies espanyoles, només necessiten l’acord dels habitants que viuen en el territori afectat. Així, mentre que per canviar les províncies per vegueries faria falta l’acord de tot l’Estat, la comarca del Pla de l’Estany només va necessitar l’acord dels municipis que conformarien la nova comarca per separar-se del Gironès.
