La banalització dels paisatges, inspirat en Joan Nogué

La torre AGBAR de Barcelona com a exemple de banalització i singularització

Després de llegir uns quants articles del geògraf humanista Joan Nogué, m'he atrevit a llançar unes reflexions que m'han suggerit els seus treballs. A l'article complet es pot consultar la bibliografia utilitzada per a l'escrit

La globalització, juntament amb tot el que comporta, és una dels principals causes de l'actual proliferació de paisatges banals, repetitius. La globalització és la culpable que determinats paisatges es repeteixin en diferents parts del món, també és la causant de que certes cultures s'imposin sobre les altres i un dels motors de la ràpida transformació que estan vivint els paisatges d'arreu del planeta, sobretot els urbans però també els rurals.

Per tant, podem extreure del que diu Nogué, que la pèrdua del sentit del lloc provocat per la banalització de l'entorn té la seva màxima causa en la globalització. Però com molts autors han estudiat, inclòs el mateix Joan Nogué, la globalització porta annexada una paradoxa pel que fa a la identitat, que fa que els llocs estiguin agafant més importància que mai, i juntament amb aquests llocs els paisatges que els caracteritzen. Podem afirmar doncs, que la globalització comporta alhora una homogeneïtzació i una singularització dels paisatges. És alhora motor i fre de la banalització.

Independentment d'això, sembla clar que per aturar els efectes de la banalització el més important és un canvi de cultura, sobretot en l'ordenació del territori, tal com afirma Alex Tarroja en “Una nueva cultura del territorio” però també un canvi cultural més global, que deixi de posar els beneficis empresarials per damunt de tot i posi en valor aspectes més intangibles que no donen beneficis immediats, entre ells el paisatge. Només amb una cultura que cregui en la importància de conservar paisatges que ens identifiquin, que siguin singulars, podrem aturar un procés provocat majoritàriament per l'especulació urbanística.

Un canvi, que en certa mesura ja ha començat, la creació de polítiques paisatgístiques o la demanda creixent de cartes de paisatge així ho indiquen. Per aconseguir-ho cal un consens entre polítics, científics i agents del territori, només amb una mirada que englobi les diferents actituds vers el territori es podran fer actuacions que siguin eficaces per aturar la pèrdua de diversitat paisatgística.

Clica aquí per descarregar l'article complet