Es busquen herois

Molts entesos, i d’altres no tan entesos, que han opinat en diferents mitjans sobre el 15M, coincideixen en què una possible continuació del moviment seria que es convertís en una formació política, que pogués presentar-se a les properes eleccions generals i obtenir representació democràtica per poder tirar endavant les propostes que es formulen des de les diferents assemblees. En un article al diari ARA, Toni Soler deia que aquesta era la prova de foc a la que s’havien de sotmetre els moviments ciutadans per demostrar que realment eren representatius d’un sector de la societat.

Convertir el 15M en una formació política sembla, a primer cop d’ull, una incoherència, però potser no ho és tant si pensem que la consigna bàsica del moviment és democràcia, i, de moment, no hi ha una manera millor d’exercir la democràcia que amb el sistema representatiu actual, tot el que surti d’aquí pot tenir altres noms, com assemblearisme o anarquisme, conceptes totalment acceptables i lloables, però que no són la base ideològica del moviment 15M, almenys oficialment. Perquè sí que és veritat que les places s’organitzen en assemblees, però les decisions es prenen votant que, salvant les distàncies, no és massa diferent del que es fa al Parlament, amb la diferència que a les places cadascú es representa a ell mateix i al Parlament els diputats representen als seus votants, ja que per temes logístics, si no fos així, cada decisió precisaria d’un referèndum i la cosa seria inassumible.

Partint, per tant, que la democràcia representativa és el millor sistema inventat fins al moment per organitzar un estat, el que cal és millorar aquest sistema per posar-lo al servei de les persones, perquè sigui més just i perquè representi realment als votants, que actualment és lluny d’aconseguir-ho, tal com demostren les últimes decisions preses al Parlament de Catalunya (les retallades en sanitat i educació no eren dins la proposta electoral de CiU i probablement d’haver-hi estat molta gent no els hagués votat). El que cal, doncs, és millorar el sistema, i per fer-ho el més lògic és ser-hi a dins, des de fora és molt difícil canviar les coses, perquè, entre altres coses, tampoc s’acaba de saber com funcionen.

Vist així, penso que seria desitjable que el moviment 15M es canalitzés en un partit polític. El problema està en qui s’ha de posar al capdavant, un partit polític precisa de líders, de representants, i el 15M no en té ni sembla que en vulgui. A més, haurien de ser uns líders prou forts per poder estar al Parlament sense trair als principis del moviment, moralment obligats a seguir les decisions que es prenen en assemblea i canalitzar-les al Parlament, uns líders que no traeixin la confiança dels -i no m’agrada aquesta paraula- indignats. Si apareixen aquests líders, i tots els que ens sentim representats pel moviment anem a votar-los a les pròximes eleccions, potser podrem començar a canviar les coses de veritat.

Senyores, senyors, es busquen herois per conduir el 15M fins a les urnes, no serà una tasca fàcil i potser tampoc gratificant, però la història sempre posa les coses al seu lloc.