La societat
d’individus predita per Margaret Tatcher ens obliga a la individualització, a
voler ser diferents de tothom. En part aquesta diferenciació és fruit d’una
estratègia, sovint insconscient, de màrqueting personal, en una societat on les
persones també ens hem convertit en mercaderies, el nostre factor diferencial
és clau per poder-nos vendre a les empreses que busquen mà d’obra.
L’única manera de
diferenciar-nos en la nostra societat de consumidors és mitjançant el consum, que
està reservat a uns quants privilegiats amb el suficient poder adquisitiu. Un
consum, basat en el famós lema d’Ikea “La república independiente de tu casa”
que genera tan sols una falsa diferenciació, una diferenciació que ens acaba
convertint a tots en còpies de les celebritats de torn.
Aquesta
diferenciació basada en el consum, a més de ser elitista també és profundament
devastadora per l’ecosistema Terra. Aquest consum desenfrenat ens ha portat a
generar una petjada ecològica que multiplica per tres i mig la capacitat de la
Terra de produir els recursos que gastem i d’eliminar els residus que generem.
Així doncs aquesta necessitat de diferenciació mitjançant el consum -ja sigui
posseint un mòbil d’última generació o canviant el nostre armari a cada
temporada- provoca que estiguem hipotecant el benestar de les futures
generacions, el dels nostres fills i el de les nostre nétes.
Degut a la
impossibilitat d’alguns cercles de poder-se diferenciar, apareix el fonamentalisme,
com a reacció visceral a l’obligació de diferenciar-se, el fonamentalisme és la
resposta dels que no tenen la capacitat o el privilegi de diferenciar-se, veient-se
obligats a aferrar-se a la identitat heretada, la identitat que proporcionen
els avantpassats o la Pàtria.
Davant d’una
diferenciació que destrueix el planeta a marxes forçades i davant d’un
fonamentalisme que enfronta les persones entre elles per motiu d’ètnia o de
cultura, cal generar una identitat global, una identitat d’espècie humana que
superi -però no aboleixi- les identitats ètniques i que ens uneixi sota una
mateixa bandera, la de l’espècie humana, una espècie obligada a compartir un
petit món finit perdut en una minúscula galàxia d’un Univers del que no
coneixem els límits.
Hola Josep!
ResponEliminaSi no he entès malament parles de la diferenciació o el dret de ser diferents des de una perspectiva material. I aquí no discutiré el teu article, però veig que no parles en el tret de ser diferent en la manera de pensar, o en la manera de ser, que crec que si que hauriem de ser diferents, de fet crec que al ser diferents ens enriquim els uns als altres i fa que se'ns identifiqui per això i no pas per les modes que ens intenten vendre.
Exactament, no parlo de diversitat en quant a maneres de pensar o d'orígens. Totalment d'acord en què la diversitat ens enriqueix com a societat, no crec que ningú en pugui dubtar. En l'escrit em refereixo a la diferenciació a què ens obliga el marqueting personal, la que ens empeny a tenir un mòbil personalitzat, a vestir a l'última moda, a col·leccionar visats al passaport, etc.
ResponEliminaA més, aquesta diferenciació de la que parlo, no ens fa diferents, ens fa còpies barates de les celebritats de moda. La diferència que tu comentes, la de pensament, la de cultura, etc, és la que ens fa diferents de veritat, autènticament diferents.