Les colles universitàries: motor del món casteller

En ecologia de poblacions es considera que l’intercanvi d’informació entre poblacions és imprescindible per assegurar la viabilitat d’una espècie. Si fem un estudi del món casteller des d’aquesta perspectiva, de seguida es constata que entre colles castelleres, sobretot entre les grans, no hi ha intercanvi d’informació. La competitivitat provoca que cada colla es guardi els seus avenços i les seves millores tècniques. De la mateixa manera, una colla castellera mai promourà la creació d’una nova colla, ja que una nova colla significa competència per atraure gent, i tothom sap que el nombre de castellers és un dels factors clau de qualsevol colla castellera.

Però en aquest escenari de poblacions aïllades on no hi ha intercanvi d’informació ni es promou la dispersió pel territori, apareixen les colles castelleres universitàries. Caracteritzades per estar compostes de membres efímers (duren el que duren els seus estudis) i d’orígens diversos. És en una colla universitària on membres de diferents colles discuteixen la millor manera de pujar un castell, és a dir, posen en comú les particularitats tècniques de les seves respectives colles, les debaten i n’escullen una, o acaben fent una fusió de les diferents tècniques. Esdevenint així un punt d’intercanvi d’informació entre colles convencionals, perquè llavors aquests membres de la colla universitària tornaran a les seves colles convencionals amb les noves tècniques que han après en la discussió. És per aquest procés, pel fet de que la tècnica d’una colla universitària està normalment formada per membres de diferents colles convencionals que han de debatre junts com pujar els castells, que les colles universitàries esdevenen corredors ecològics, convertint el que eren poblacions aïllades (les colles convencionals) en metapoblacions (poblacions connectades entre elles).

Però a les colles castelleres no només hi ha membres de colles convencionals, també hi ha molts membres que han descobert el món castellers gràcies a les colles universitàries. Aquestes persones, si volen continuar fent castells un cop acabada l’etapa universitària, tenen dues opcions: 1) Apuntar-se a una colla convencional que hi hagi a la seva zona; 2) Crear una nova colla si a la seva zona no n’existeix cap. Així doncs, les colles universitàries també afavoreixen la creació de noves colles sense que hi hagi d’haver una escissió d’una colla ja existent (procés sempre traumàtic i conflictiu). Un procés que serà recolzat per altres colles convencionals i universitàries perquè és vist com quelcom innocu, que no resta gent a les colles ja existents i que tampoc és percebut com una competència directa per les colles ja consolidades.

Així doncs, les colles universitàries afavoreixen l’intercanvi d’informació entre colles convencionals així com la creació de noves colles en zones no castelleres. És per aquest motiu que el món casteller ha de ser conscient de la importància del moviment casteller universitari, perquè sense aquest els castells no serien el que són actualment.