Els reptes de l’Esplai en la societat líquida

Crear espais de cohesió social, combatre l’individualisme i retornar als nens el dret a empipar als adults

Societat postmoderna, societat del risc, societat líquida… són alguns dels noms amb què els acadèmics han batejat la societat occidental de les últimes dècades. Una societat marcada per haver-se convertit en una societat de consumidors, en lloc d’una societat de productors, com érem fins a mitjans del s. XX. Marcada per una globalització on les fronteres han perdut el sentit i tot està relacionat: les polítiques agràries de la UE fan passar gana als pagesos de Nicaragua, la guerra civil del Sudan provoca que a nosaltres en surti més car omplir el dipòsit, les decisions d’una assessoria nord-americana fan que se’ns pugi la hipoteca, i mil exemples més. Una societat marcada també pel triomf de les polítiques neoliberals que han sotmès la política a la dictadura dels mercats.

Nosaltres, els monitors i monitores no restem al marge d’aquests canvis, ens hem d’adaptar i respondre a les noves necessitats que presenten els nens i nenes actuals i continuar encaparrats en buscar la manera de col•laborar, des de l’educació en el lleure, per fer d’aquest un món més agradable per viure-hi. Per això cal un replantejament de l’esplai, pensat per a la societat moderna clàssica, no per aquesta nova societat líquida. Ens hem d’adaptar sense perdre el contingut, la base que ens dóna sentit: educar els nens i joves per a fer possible un món millor per a totes i tots.

Però quins són els nous reptes que ens depara la societat líquida? La globalització ha provocat un augment de les desigualtats econòmiques degut a que les empreses ja no depenen dels seus treballadors (poden relocalitzar-se on vulguin), això ha permès la proliferació del treball precari i de l’elevat atur que sofrim actualment. L’augment de les desigualtats, sumat a una augment de la diversitat cultural a les nostres comarques està fent trontollar de cohesió social. L’esplai, en aquest sentit, ha d’oferir un espai de convivència, on el poder adquisitiu o l’origen cultural quedin en segon terme davant de l’experiència de compartir un projecte plegats, cal que l’esplai vetlli per crear un sentiment de fraternitat entre els infants i joves per tal que aquests puguin deixar de banda les diferències i començar a comprendre el que tenim en comú com a membres d’una mateixa espècie.

Per altra banda, la proliferació de la societat de consum, recolzada per les noves tecnologies, ha provocat un augment de l’individualisme, la lògica del consum és individual i les noves tecnologies han permès substituir les relacions veïnals per relacions a la xarxa, molt menys vinculants. Un dels mals de la situació actual és precisament aquest individualisme, on poca gent està disposada a renunciar als privilegis privats per al bé comú. Des de l’esplai hem de treballar per crear comunitat, cal que els nens aprenguin a compartir, a crear vincles emocionals que vagin més enllà d’acceptar als altres com a “amics” a les xarxes socials. Hem de generar escenaris de convivència on els nens i joves puguin jugar plegats, recuperar la vella idea de “fer pinya”, tan necessària actualment. I per això, no hi ha res com la vivència d’unes colònies o uns campaments.

Finalment, les polítiques neoliberals han mercantilitzat els espais d’oci i educatius. Han entès els nens com una càrrega que cal tenir ocupada com més hores millor. Els nens estan acostumats a estar amb adults que estan amb ells per “obligació” (mestres, monitors de menjador, extraescolars, etc.), estar amb els nens s’ha convertit en una professió. A l’hora, aquests adults que treballen amb els nens tendeixen a generar relacions verticals, on l’adult mana i el nen fa, hi ha un programa establert i s’ha de seguir. L’esplai, on els monitors fan voluntariat, ofereix un espai on nens i adults comparteixen el seu temps lliure, no hi ha una relació professional interposant-se entre ells, els nens copsen que aquells monitors i monitores estan allà perquè volen i que poden marxar quan vulguin, es crea una relació horitzontal entre l’infant i l’adult. Els monitors i monitores dels esplais tenim la important tasca de deixar que els nens i les nenes ens empipin, perquè els nens i les nenes tenen dret a empipar els adults, ho necessiten, i a nosaltres, monitors i monitores, ens apassiona ser empipats pels nens i les nenes!