Independència sí, socialdemocràcia també.

En aquests dies en què sembla que el procés d’independència que està vivint Catalunya ha ocupat, no sense motiu, la totalitat dels mitjans, m’ha vingut de gust fer un breu parèntesi i parlar d’un altre gran clàssic dels nostres dies: la crisi.

Sembla que amb els càlculs i estudis exposats l’altre dia al programa “Valor afegit” de Tv3, el futur estat català no serà tan ric com ens pensem, i és per això que, amb procés nacional o sense, ens continuarà tocant plantar cara la crisi i a les seves conseqüències reals: les retallades. Em ve de gust parlar de la crisi perquè he tingut el privilegi de llegir un llibre que és una joia, que parla sense embuts i deixa les coses clares, tant parla de les causes com de les possibles solucions a aquesta crisi que estem vivint.

El llibre, titulat “Hay alternativas”, escrit per Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón, i amb un pròleg del sempre brillant Noam Chomsky, comença fent un precís retrat de les causes de la crisi, de les causes globals i de les particularitats del cas espanyol.  Un retrat que els tres economistes utilitzen per a elaborar un diagnòstic i, com no podia ser d’altra manera, una llista concreta i possibilista d’alternatives a les retallades. Unes retallades que el discurs oficial i hegemònic marca com l’única solució a la crisi i al dèficit dels estats i que els autors del llibre assenyalen com una excusa del neoliberalisme per reduir l’estat del benestar i enriquir-se a costa d’obrir mercat al negoci privat allà on allò públic és apartat amb l’excusa de l’austeritat. I és que les premisses del llibre són fàcils i entenedores: per solucionar el tema del dèficit hi ha dues solucions: o reduir despeses (fer retallades) o augmentar ingressos (augmentant els impostos d’aquells que tenen més diners i que, a més, han estat els causants de la crisi).

Els autors omplen el llibre amb dades de la mateixa Espanya o d’altres països on demostren un cop rere l’altre que les polítiques neoliberals no ens poden treure de la crisi, que les retallades només porten més recessió i més desigualtat. Per contrarestar-ho, també exposen casos de països que han superat recessions fent inversions i augmentant la despesa social.

Un llibre que, en definitiva, no és més (ni menys) que una apologia clara i rotunda a la socialdemocràcia. Un plaer per totes aquelles persones que tenim clar que l’economia ha d’estar al servei de les persones i no les persones al servei de l’economia.

Deixo aquí unes quantes cites per anar fent boca del que és un llibre que no us deixarà indiferents si hi dediqueu una estona a mirar-vos-el. Si us interessa el podeu descarregar en el següent enllaç:

http://www.vnavarro.org/wp-content/uploads/2011/10/hayalternativas.pdf

-          "Y hay que dejar claro que este endeudamiento no se debe, como a veces se dice, a que los españoles hayamos vivido "por encima de nuestras posibilidades" sino a que los salarios han estado por debajo de nuestras necesidades.

-          El trabajador de Seat, por ejemplo, paga en impuestos el 75 por ciento de lo que paga el trabajador de Volvo. Pero los españoles ricos y los grupos de gran poder fáctico (banca y gran patronal) pagan en impuestos sólo el 20 por ciento de lo que pagan sus homólogos en Suecia.

-          Ésta es una escuela multiclasista [la finesa], donde el hijo del banquero y el hijo del empleado de la banca asisten al mismo colegio, una situación impensable en España. Pero consecuencia de ello es que el hijo del banquero en España está por detrás del empleado de la banca en Finlandia.

-          El PIB per cápita en España es ya el 94 por ciento del PIB per cápita promedio de la UE-15. Y que, sin embargo, el gasto público social per cápita es sólo el 74.

-          El negocio de la banca: multiplicar sin freno la deuda prestando dinero.

-          Porque en ningún lado está escrito que la mayoría de la sociedad deba quedar sin recursos porque sea más importante garantizar el lucro incesante de una minoría privilegiada.

-          El planeta necesita una ordenación del comercio internacional que proteja la producción nacional encaminada a satisfacer las necesidades.

-          El hambre que mata a unas 35.000 personas diarias se podría eliminar de nuestro planeta simplemente con gastar el 1 por ciento de los recursos que sin mayor problema se le han dado en Europa a los bancos privados.

-          ¿No es evidente que si se pusieran en primer lugar las necesidades y los intereses de las personas en España no habría 3,1 millones de viviendas vacías, es decir, 100 sin utilizar por cada una de las personas que no tiene hogar en España y que lo necesita?"