L'ètica de la Terra d'Aldo Leopold

Si s’hagués de resumir el pensament d’Aldo Leopold en una frase, segurament s’utilitzaria la seva famosa frase “Cal pensar com una muntanya” (Alcoberro, n.d.). Aquesta desafortunada frase de Leopold ha estat llargament utilitzada pels moviments ecologistes nord-americans. Però aquesta frase, que va donar nom a un dels capítols del llibre “A Sand County Almanac”[1] ha estat erròniament interpretada per molts dels seguidors de Leopold (Riechmann, 2000).

Els defensors de la deep ecology han utilitzat la frase de Leopold per defensar un biocentrisme holístic que és excloent de l’antropocentrisme típic de les filosofies occidentals. Aquest biocentrisme holístic té el problema que deriva fàcilment en misantropia, que es converteix en l’indicador per mesurar la respectabilitat biocèntrica d’una teoria ètica, tal com pretén un dels més importants deixebles de Leopold, John B. Callicott (Riechmann, 2000). Callicott, així com molts altres seguidors de Leopold, han interpretat erròniament Aldo Leopold, que mai havia estat un defensor del biocentrisme. L’ètica de Leopold intenta trobar l’equilibri entre el biocentrisme i l’antropocentrisme, intentant casar les dues perspectives en el que Leopold va batejar com “l’ètica de la Terra”.

L’objectiu d’aquest petit escrit és traçar les principals línies de l’ètica de la Terra d’Aldo Leopold, a partir de la traducció parcial del seu llibre “A Sand County Almanac”, i del pròleg escrit per Jorge Riechmann en  aquesta traducció. La intenció és posar èmfasi en els punts de la teoria que busquen l’equilibri entre les dues principals postures de l’ètica ambiental, l’antropocèntrica i la biocèntrica, perquè, tal com defensen tan Leopold com Riechmann, les dues perspectives es necessiten l’una a l’altra.

Per entendre el pensament de Leopold cal situar-lo en el context en el que es desenvolupa, emmarcat per dues figures clau del proteccionisme d’EUA: Glifford Pinchot i John Muir. Pinchot i Muir representen la divisió existent als EUA entre conservacionisme i preservacionisme. Mentre el conservacionisme, representat per Pinchot, defensava conservar la natura pel seu valor d’ús, amb un enfocament, per tant, clarament antropocèntric; el preservacionisme, abanderat per Muir, afirmava que calia conservar la naturalesa pel seu valor intrínsec, pel seu significat místic, el que suposaria (juntament amb les teories de Thoreau, Whitman i altres) el naixement de les teories biocèntriques (Rozzi, 1997).

Leopold, que inicia la seva carrera treballant al servei de Pinchot, comença amb postures més properes al conservacionisme, però al llarg de la seva vida s’anirà tornant més favorable al preservacionisme. Tot i això, hi ha unes diferències importants entre Muir i Leopold, mentre el primer és panteista i considera necessari conservar la natura per raons místiques, Leopold argumenta raons científiques, com la impossibilitat de comprendre totes les interdependències. El que el situa clarament en un punt mig entre les dues perspectives.

Amb clares influències darwinianes, Leopold defineix l’ètica des d’una perspectiva ecològica, per ell l’ètica són les limitacions a la llibertat en la lluita per l’existència, un raonament que pot suggerir que l’ètica no és exclusiva de l’espècie humana, sinó comuna a totes les espècies, en diferents graus de complexitat, resultat del procés evolutiu. Per Leopold, l’ètica és allò que convida als individus a cooperar en lloc de competir, si això ajuda a la continuïtat de l’espècie. En aquest sentit, Leopold considera que la Política i l’Economia són formes avançades d’aquesta simbiosis.

Tot i que considera l’ètica com un procés evolutiu, Leopold considera que l’ètica no és instintiva, segons ell, l’instint ens empeny a competir, mentre l’ètica ens permet cooperar dins una comunitat. L’ètica de la Terra pretén ampliar aquesta comunitat fins a englobar tot l’ecosistema planetari, en comptes de restringir la comunitat a l’espècie humana, tal com fan les ètiques clàssiques. Per tant, l’ètica de la Terra busca la cooperació entre els éssers humans i l’ecosistema Terra, entenent l’ésser humà com a part d’aquest ecosistema, eliminant la dicotomia entre societat i natura. Per Leopold, aquest ha de ser el següent pas lògic en clau evolutiva. Segons Leopold, l’ètica viu una primera etapa on aquesta regula les relacions entre individus, llavors l’ètica evoluciona considerant les relacions dels individus vers la societat i, per tant, el següent pas lògic, segons Leopold, ha de ser que l’ètica reguli també les relacions entre la societat i la natura. En aquest nou marc, Leopold considera que quelcom és èticament correcte quan tendeix a preservar la integritat, estabilitat i bellesa de la comunitat biòtica; i que no és correcte quan no té aquesta finalitat. Així doncs, la principal premissa de l’ètica de la Terra s’emmarca clarament en aquest equilibri entre la perspectiva biocèntrica i l’antropocèntrica, ja que defineix el codi ètic en funció de la bios, però introdueix conceptes clarament antròpics com la bellesa.

Així doncs, l’ètica de la Terra és una ètica en perspectiva de l’alteritat, on el reconeixement dels altres membres de la comunitat és el marc que hauria d’organitzar el codi ètic  (May, 2011). I en aquest paper, la ciència (concretament l’ecologia) hi jugar un paper fonamental, en la mesura que ens permet descobrir les interdependències entre els membres de la comunitat o intuir fins a quin punt ens són desconegudes. Leopold ho exemplifica amb la piràmide tròfica i les seves diferents cadenes alimentàries. En els seus estudis, Leopold argumenta, recolzant-se un cop més en Darwin, que l’evolució de les espècies ha produït un allargament de la piràmide i un augment de complexitat de les cadenes alimentàries, que ha augmentat progressivament la interdependència entre les espècies. I precisament és aquest procés evolutiu d’augment de la complexitat el que l’ésser humà ha invertit amb el seu poder d’alteració dels ecosistemes, reduint les cadenes alimentàries i simplificant-les. Un argument que Leopold utilitza per justificar la necessitat de la conservació des d’un punt de vista científic, fugint de la misticitat dels seus predecessors.

Tot i integrar les societats humanes dins la natura, Leopold els dóna un paper predominant pel poder d’alteració que tenen, que dóna a l’espècie humana una responsabilitat que no tenen la resta d’espècies. Per Leopold, l’ètica de la Terra no pot impedir que els éssers humans continuïn alterant i gestionant els recursos naturals, però reivindica el dret a la Terra a continuar existint i a romandre, en alguns punts, en estat natural. El que pretén l’ètica de la Terra és convertir l’homo sapiens de conquistador (on el fracàs està assegurat) a ciutadà de la Terra.

La consciència ecològica és imprescindible per assolir aquest nou estat de l’ètica. Leopold considera que la conservació és un estat d’harmonia entre els homes i la Terra i per això cal un canvi de mentalitat, els incentius a la conservació no són suficient, ni tampoc  recomanables perquè trivialitzen les accions. Leopold suggereix que el no respecte a la natura s’hauria d’afegir a la llista d’accions per les quals un individu deixa de ser percebut com un membre respectable de la comunitat, com robar o matar. Aquesta consciència ecològica també ha de permetre conservar els elements naturals pel simple fet de formar part de la mateixa comunitat, una comunitat on tothom té una funció; en comptes d’haver de donar valor econòmic a allò que volem conservar per justificar-ne la conservació. En aquesta línia, Leopold considera que la conservació no pot recaure en els poders públics, sinó que ha de ser una obligació ètica dels propietaris de terrenys. Es pot considerar a Leopold excessivament ingenu al considerar que la consciència ecològica provocaria que els individus duguessin a terme accions de conservació en les propietats privades a títol individual. En aquest plantejament, Leopold oblida que la conservació difícilment pot ser una tasca individual si no hi ha un benefici per a l’individu, si els beneficis de la conservació són col·lectius cal que els propietaris tinguin el suport de la comunitat, o que aquest propietari n’obtingui un benefici, encara que sigui de reconeixement social dins la comunitat.

Així doncs, per Leopold l’ètica de la Terra es sustenta en la consciència ecològica i en la responsabilitat individual fruit d’aquesta consciència ecològica, el que ha de permetre deixar la conservació en mans dels privats en comptes de recaure en els poders públics, ja que Leopold dubta que l’administració pública sigui capaç d’assumir tot el pes de la tasca conservacionista.

En el procés de definició de la nova ètica, Leopold genera un joc de dicotomies que distingeixen entre el que hauria de ser l’ètica de la Terra i el que és l’ètica del moment:

Conquistadors	vs.	Ciutadà biòtic
Ciència que esmola l’espasa	vs.	Ciència que il·lumina
Terra esclava	vs.	Terra com a organisme col·lectiu

En aquest joc de dicotomies, es resumeixen les principals línies de l’ètica de la Terra. Leopold dibuixa una ètica en què els humans tinguem drets i deures vers la natura (explicitat en la figura de ciutadà), i aquests drets i deures han de ser entre iguals amb tots els elements naturals, no des de la posició d’amo i senyor. I en aquest procés ha de ser la ciència la que marqui el camí, en comptes de continuar al servei de l’explotació dels recursos naturals.

Tot i que Aldo Leopold sustenta la seva ètica en raonaments científics, al final del seu llibre, mentre cavil·la sobre el futur, afirma que l’ètica de la Terra també necessita de l’existència d’amor i d’admiració vers la natura, acostant-se d’aquesta manera al preservacionisme místic de Muir. En aquest amor cap a la Terra, Leopold hi detecta tres obstacles que impedeixen als éssers humans estimar la natura. El primer és una profunda desnaturalització de l’ésser humà, que l’impedeix gaudir plenament del contacte amb la natura. El segon és que les societats rurals perceben la Terra com un adversari amb qui s’han d’enfrontar, no com un aliat que els proporciona recursos. I tercer, que durant el procés educatiu no s’aprenen conceptes d’ecologia que permetin entendre la complexitat de la piràmide tròfica i les seves interdependències.

Cal recordar que Leopold va realitzar aquest diagnòstic fa més de 60 anys, i en aquests 60 anys han succeït esdeveniments prou rellevants (Informe Meadows, Informe Brundtland, Cimera de la Terra...) per produir canvis profunds en la mentalitat de la societat en general (almenys en els països occidentals). La consciència ecològica s’ha fet un lloc en el pensament i en l’ètica contemporanis i els agricultors comprenen cada cop més que han de cooperar amb la Terra en comptes de competir-hi. Malgrat tot, encara continuem tenint, com a societat, una visió utilitarista de la natura, intentant justificar valor econòmic a allò que volem conservar, conceptes com els serveis ambientals o el turisme ecològic són estratègies que serveixen a aquest fi. Tal com ja denunciava Aldo Leopold, encara no som capaços de conservar per ètica, pel fet de formar part d’una mateixa comunitat.

Els éssers humans tenim la responsabilitat moral de protegir la Terra, la paradoxa és que tenim la responsabilitat de protegir-la de nosaltres mateixos i de la nostra capacitat d’alterar els ecosistemes, però entenent que nosaltres també formem part d’aquests ecosistemes. Seguint el raonament de Leopold, els nostres instints ens han fet triomfadors en la lluita per la supervivència fins al punt de convertir-nos en paràsits de la comunitat biòtica, esgotant recursos i provocant la desaparició massiva d’altres espècies; ara és el moment que l’ètica ens permeti viure en equilibri amb la resta de la comunitat, pel futur de la Terra però també pel nostre propi.

Referències

Alcoberro, R. (n.d.) Ètica ambiental o ecoètica (environmental ethics): un problema de la modernitat. Extret el 25/02/2013 de: http://alcoberro.info/planes/eticaecol1.htm

Leopold, A. (2000). Una ética de la Tierra. Madrid: Catarata. (Original: Leopold, A. (1949). A Sand County Almanac: And Sketches Here and There. London: Oxford University Press)

May, R. (2011). Ética i medio ambiente. Trama. Revista de Tecnología, cultura y desarrollo. Vol. III, nº 1

Riechmann, J. (2000). “Introducción: Aldo Leopold, los orígenes del ecologismo estadounidense y la ética de la Tierra”. A: Leopold, A. (2000). Una ética de la Tierra. Madrid: Catarata.

Rozzi, R. (1997). Hacia una superación de la dicotomía biocentrismo - antropocentrismo. Ambiente y Desarrollo. Vol. XIII, nº 3

---

[1] Traduït parcialment al castellà com a “Ètica de la Tierra”.